A França, amb cada atac islamista, les bones ànimes expliquen que la religió musulmana és per naturalesa tolerant i pacífica. Qüestió impossible perquè no és diferent de les altres. Tots els « llibres sagrats » i tots els dogmes (budistes, hindús, israelites, cristians, musulmans…), si bé prediquen la resignació i l’obediència als sacerdots, explotadors, governants, marits i pares de la mateixa creença, són decididament hostils als seguidors de les supersticions de la competència i són perseguidors dels ateus i els homosexuals.


Palden Lhamo, deïtat de la teocràcia budista que va governar el Tibet fins a la revolució xinesa de 1949-1951

A l’estranger, especialment als països imperialistes anglosaxons on fins i tot el socialisme està impregnat de clericalisme, als « demòcrates d’esquerres o de mentalitat socialista » els incomoden les caricatures de les religions.

Els burgesos anglesos, com a bons homes de negocis, veien més enllà que els professors alemanys. Només de mala gana havien compartit el poder amb els obrers. Durant el període cartista, havien tingut ocasió d’aprendre el que era capaç el poble, aqueix puer robustus set malitiosus. Des de llavors, havien hagut d’acceptar i veure convertida en llei nacional la major part de la Carta del Poble. Ara més que mai, era important tindre al poble a ratlla mitjançant recursos morals; i el primer i més important recurs moral amb què es podia influenciar a les masses continuava sent la religió. . (Friedrich Engels, « Introducció a l’edició anglesa », 20 d’abril de 1892, Socialisme utopique et socialisme scientifique, 1880, Éditions socials, pàg. 54-55)

Céline Goffette i Jean-François Mignot, Le Monde, 23 de febrer de 2015

Per a justificar com a antiimperialistes les accions d’antics criminals que, en nom de la religió, s’han convertit en enemics fanàtics de la classe obrera i del comunisme a tot el món, diverses sectes estalinistes, morenistes o cliffistes (LOI argentina, CWG neozelandesa, RKOB austriaca…) han difamat als talentosos caricaturistes Cabu, Charb, Honoré, Tignous, Wolinski, que eren anticlericals, antimilitaristes i antiracistes. La mateixa gent està tractant de tacar la memòria del mestre Samuel Paty.

Qualsevol imbècil pot assassinar a un professor (2020) o a un caricaturista (2015), a un vell sacerdot catòlic (2016) o a una dona policia que regula el trànsit (2015), a un consumidor jueu que fa compres (2015) o a un xiquet jueu que va a escola (2012), a un fan dels concerts de rock (2015) o a un entusiasta dels focs artificials (2016), a treballadors i estudiants que viatgen amb metro (1995) o amb tren (1996), etc. És més fàcil que enfrontar-se a l’exèrcit israelià o atacar el Palau de l’Elisi.

Que els beatos deixen que els seus déus totpoderosos castiguen els incrèduls, els impurs i els impius! Ningú obliga una creient a avortar. Ningú obliga un fanàtic a mirar un quadre de nus o un dibuix satíric. Ningú obliga a ningú a riure’s amb Voltaire o Diderot, encara que és aconsellable.

Que més senzill que difondre entre els obrers l’excel·lent literatura materialista del segle passat, literatura que fins ara és, tant en la forma com en el contingut, una obra mestra de l’esperit francés, i que continua sent infinitament elevada en el seu contingut i d’incomparable perfecció en la seua forma (Friedrich Engels, « Le programme des émigrés blanquistes de la Commune », 26 de juny de 1874, Le Mouvement ouvrier en France, Maspero, vol. 2, pàg. 76-77).

Pétain a Lorda, 20 d’abril de 1941

No pot haver-hi vertadera democràcia sense separació de l’Estat i les religions, sense llibertat d’opinió i d’expressió, sense que la creació artística, la investigació científica i la transmissió del coneixement s’emancipe de tots els grillons religiosos i polítics. Les llibertats democràtiques i els drets de la dona, quan existeixen, s’han guanyat contra el clergat, com ho demostren les mobilitzacions de les dones a Polònia hui dia.

Una revista que vulga ser l’òrgan del materialisme militant ha de ser un òrgan de combat, ha de denunciar i perseguir incansablement els actuals « lacais diplomats del clergat », ja es tracte de representants de la ciència oficial o de franc-tiradors, que s’auto-denominen « demòcrates d’esquerra o d’idees socialistes ». És de summa importància que la revista, destinada a convertir-se en l’òrgan del materialisme militant, duga a terme una propaganda i una lluita atea incansables . (Vladimir Lenin, « La portée du matérialisme militant », 12 de març de 1922, Oeuvres, Progrès, vol. 33, p. 232).

11 de novembre de 2020

P.D.: La nostra organització internacional ha refutat detalladament els deliris pro-islamistes de certs « trotskistes ».

Francès
Le Comité de liaison des centristes capitule devant l’islamisme

L’anti-impérialisme des imbéciles (le mouvement ouvrier et la contre-révolution en Syrie)

Anglès
The Liaison Committee of Centrists capitulates in front of Islamism

The anti-imperialism of fools (the labor movement and counter-revolution in Syria)