Estat colonial francés, fora de Kanaky!




Els colons i els racistes triomfen massa ràpid

L’Acord de Numea de 1998 va posposar l’autodeterminació de Kanaky fins la celebració de tres referèndums previstos per a 2018, 2020 i 2022. Com esperava l’estat francés, les tres consultes successives van rebutjar la independència [veure Révolution Communiste núms. 32 y 42].

En 2022, quan s’acostava la fi de l’acord de Numea, que finalitza en 2024, Macron va confiar al ministre de la policia Darmanin la missió de preparar la nova solució institucional. No va aconseguir arribar a un nou acord. Al novembre de 2023, el FLNKS-UC va posar en marxa, per a donar marge de maniobra, la Cèl·lula de Coordinació d’Accions de Camp (CCAT – Cellule de coordination des actions de terrain). El 13 d’abril, la CCAT va convocar una manifestació de 15.000 persones en Numea, amb una població de l’arxipèlag estimada en menys de 270.000 persones. Els Lleialistes [Les Loyalistes, coalició de partits burgesos antiindependentistes] i LR [Les Républicains, partit burgés francés] van mobilitzar una quantitat semblant el mateix dia.

El sistema neocolonial de Matignon-Numea està arribant a la seua fi i un dels seus pilars es veu sacsejat per “la crisi del níquel”. Des de 2023, la principal indústria és víctima de la competència indonèsia. Dos dels tres grups capitalistes involucrats estan buscant un comprador per a la seua fàbrica local: Glencore per a la planta de Koniambo (província del Nord [els acords de Matignon i Numea van dividir la colònia per tres províncies: província del Nord i província de les Illes de Lleialtat, pobres i poblades per canacs; província del Sud amb la capital Numea]), Trafigura per a la planta de Goro (província del Sud). El tercer grup, Eramet, deixa de finançar la seua filial SLN que explota la fàbrica de Donimabo (Sud).

Per a obligar els “independentistes” i els “lleialistes” a negociar i arribar a un acord, Macron va desencadenar un procés de revisió constitucional al gener de 2024 destinat a “descongelar” el cos electoral. El seu projecte preveu un electorat mòbil que concediria el dret de vot als electors ja inscrits en la llista general que estiguen domiciliats des de fa almenys deu anys a Nova Caledònia o que hagen nascut allí. Tal canvi incorporaria 25.841 nous votants.

Evidentment, els partits burgesos més reaccionaris (Lleialistes, LR, RN de Le Pen) estan a favor d’aquesta ampliació de l’electorat. Atés que la solució del govern francés els resulta favorable, no veuen molt sentit a negociar amb el FLNKS (Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista). Sobre la base dels tres referèndums, exigixen fins i tot la fi de les concessions fetes als canacs a la fi del segle passat perquè el FLNKS poguera camuflar la seua capitulació. S’han permés fins i tot boicotejar el Congrés des de març.

El 26 de març, el diputat Metzdorf [de Renaissance, partit de Macron] va presentar una proposta de llei orgànica destinada a retornar temporalment a l’estat la competència sobre el níquel.

Disturbis i repressió

El 13 de maig, mentre es discutia el projecte de llei constitucional en el parlament francés, la CCAT va convocar marxes i bloquejos de carreteres. Immediatament es va enviar a la gendarmeria per a reprimir-los, la qual cosa va exacerbar les tensions. Els enfrontaments es van generalitzar en la zona urbana de Numea [la capital], que havia estat protegida dels “esdeveniments” de 1984-1985 i 1988. El control del moviment va escapar en gran mesura al FLNKS i a la CCAT. Està degenerant, com en els suburbis francesos en 2023, i lumpen i delinqüents saquegen i destruïxen.

S’han mobilitzat els joves canacs urbans que no tenen res a perdre, que viuen tant en cases ocupades com en els barris més desfavorits. Sovint, en abandonar el sistema escolar sense qualificacions i sense perspectives, han arribat a autodenominar-se “paneroles”. Mentre la situació seguix fora de control, els manifestants de la CCAT lluiten sobre el terreny per a intentar fer-los entrar en raó, per a destruir les botelles d’alcohol, robades en quantitats fenomenals durant els saquejos, que proporcionen el combustible necessari per a encendre a aquesta joventut. (Le Monde, 19 de maig de 2024)

Els partits colonials, per la seua banda, van encoratjar l’armament dels “blancs”, molt millor equipats en aquest sentit que els canacs, i per això aquells han servit de suport als policies uniformats. El 14 de maig els disturbis van continuar i van desembocar en enfrontaments armats: 3 persones van morir i 300 van resultar ferides. L’ensenyament ja no funciona, els hospitals estan en dificultats. No sols l’economia està temporalment paralitzada, sinó que els elements desclassats estan destruint la seua base material.

El lumpemproletariat, eixa escòria integrada pels elements desmoralitzats de totes les capes socials i concentrada principalment en les grans ciutats, és el pitjor dels aliats possibles. Eixa deixalla és absolutament venal i d’allò més molest. Quan els obrers francesos escrivien en els murs de les cases durant cadascuna de les revolucions: «Mort aux voleurs!» Mort als lladres!, i en efecte afusellaven a més d’un, no ho feien en un arravatament d’entusiasme per la propietat, sinó plenament conscients que abans de res calia desembarassar-se d’aquesta banda. (Friedrich Engels, 11 de febrer de 1870)

El 15 de maig, l’Assemblea Nacional francesa va aprovar el projecte, que va ser considerat per la massa de canacs com una provocació. Macron reitera el seu xantatge. Només presentarà el text al Congrés (la reunió de les dos cambres del parlament francés imprescindible per a qualsevol revisió de la Constitució) si “els dos camps” es posen d’acord sobre un projecte comú.

El govern ha promés que si els dos bàndols es posen d’acord sobre un nou estatut del territori que definisca la ciutadania neocaledonia, suspendrà el seu text en favor del consens local. Una promesa reiterada per Emmanuel Macron en una carta enviada, després de la votació, als representants de Nova Caledònia. (Le Monde, 15 de maig)

El mateix dia, el govern Macron-Attal va decretar l’estat d’emergència, va imposar el toc de queda, va prohibir la venda d’alcohol i l’ús de la xarxa social TikTok, va encarregar a l’exèrcit el control de les infraestructures, va enviar centenars de gendarmes mòbils i CRS, a més de GIGN. gendarmes i agents de policia RAID. En total, serien 3.000 membres de les forces repressives franceses per a menys de 270.000 habitants.

El 16 de maig, Darmanin va acusar la CCAT de “pinxos” i “mafiosos”, va acusar l’Azerbaidjan de “ingerència”, com si aquest estat haguera creat descontent entre les masses. Continuen els bloquejos, però també els robatoris i saquejos. Es van destruir 400 locals comercials o industrials. Hi havia amenaça d’escassetat d’aliments. El cost humà augmentava: oficialment 7 morts directes, més víctimes indirectes per falta d’atenció mèdica. És molt possible que hi haja més canacs morts o ferits dels que l’estat francés reconeix.

El 23 de maig, el president francés va visitar el lloc durant unes hores. Va consolar els policies en la comissaria de Numea. Va convocar els diferents components del FLNKS, els qui accedixen a reunir-se amb ell, sense exigir primer la retirada del projecte de llei que va desencadenar els disturbis. L’únic compromís del líder de l’imperialisme francés és concedir un termini d’algunes setmanes per a “reprendre el diàleg” quan es restablisca l’ordre.

En qualsevol cas volia dir-los que soc ací pel retorn a la pau, a la calma, a l’ordre, que això requerix un compromís de l’estat a nivell sobirà i que serà assumit amb el temps, que requerix una gran claredat sobre aquest tema. (Emmanuel Macron, Discurs als funcionaris electes, 23 de maig de 2024)

La covardia del FLNKS i l’abjecció dels social-imperialistes francesos

El 18 de maig, el FLNKS va llançar una “crida a la calma”. Es felicita perquè « el President de la República propose hui no convocar immediatament el Congrés de Versalles per a donar una oportunitat al diàleg i al consens ». El FLNKS demana a l’estat francés « crear les condicions per a un diàleg pacífic i seré ».

És evident que els agents de la burgesia entre els obrers de la « metròpoli » exploten el criminal engany de la burgesia canaca cap a l’estat francés.

Sol·licitem que s’envie al lloc sense demora una missió de diàleg, composta per personalitats indiscutibles i imparcials, sota l’autoritat del Primer Ministre… El restabliment de l’ordre públic, necessari per a la protecció dels béns i de les persones, ha de realitzar-se fer-se proporcionalment i dins de la llei. (PS [Partit Socialista], Carta al President, 16 de maig de 2024)

El President Macron ha anunciat que partirà aquesta vesprada cap a Nova Caledònia… Saludem l’enviament d’una missió de diàleg… Aquest acord només pot realitzar-se sobre la base del consens entre les parts, amb un estat imparcial. (Grup parlamentari LFI [La France Insoumise de Mélenchon], Comunicat de premsa, 21 de maig de 2024)

Enviem tot el nostre condol a la família del gendarme mort, als seus éssers estimats, als seus col·legues i a tota la Gendarmeria Nacional… Durant 30 anys, els Presidents de la República i els seus successius Primers Ministres han sabut preservar el marc d’un procés basat en la imparcialitat de l’estat, la consulta, l’equilibri i el respecte mutu entre els diferents partits… El PCF i els seus parlamentaris demanen l’enviament immediat d’una missió governamental encapçalada pel Primer Ministre… (PCF [Partit Comunista Francés], Comunicat de premsa, 15 de maig de 2024)

El 25 de maig, el FLNKS es va queixar de la « fi de la imparcialitat de l’estat », com si l’estat burgés haguera sigut, per un sol dia, neutral. També es va felicitar perquè “que el tema del futur institucional de la Nova Caledònia canaca per fi siga abordat directament pel president Macron amb tota la serietat i el compromís que això implica”.

El proletariat de les nacions opressores ha de lluitar contra la retenció forçosa de les nacions oprimides dins de les seues fronteres. (Vladimir Lenin, La revolució socialista i el dret de les nacions a l’autodeterminació, Tesi 4, febrer de 1916)

El moviment obrer francés ha de pronunciar-se sense reserves per l’eixida de les forces de repressió colonial i per la independència de Kanaky. És l’únic internacionalisme que és vàlid.

No obstant això, els dos NPA [Nouveau Parti Anticapitaliste] s’acontenten amb el “dret a l’autodeterminació”. Quant a LO [Lutte Ouvrière], prescindix per complet d’ell. Falsament radical, LO es referix a un futur “derrocament de l’imperialisme” (Lutte Ouvrière , 20 de maig). Una perspectiva tan grandiosa permet engolir-se l’omissió de la retirada immediata de l’exèrcit, la gendarmeria i el CRS de Kanaky! Com podríem “enderrocar l’imperialisme” sense la lluita de les nacions oprimides, sense l’exigència d’independència de les últimes colònies del seu propri imperialisme, sense pronunciar-nos per la retirada dels mercenaris del seu propi imperialisme?

El proletariat revolucionari de tot el món secunda incondicionalment la lluita de la Xina o l’Índia per la seua independència, perquè aquesta lluita “en fer trencar els pobles endarrerits amb el asiatisme, el sectarisme o els llaços amb l’estranger […] colpeja poderosament els estats imperialistes” (Quarta Internacional, Manifest, maig de 1940)

Kanaky lliure i socialista!

Durant quasi dos segles, l’estat de la burgesia francesa s’ha apoderat d’un territori llunyà, esclavitzant per la violència un poble que no li havia demanat res. Recentment, el seu Consell d’Estat va afirmar que els colons han de tindre els mateixos drets que els indígenes per a decidir sobre el futur de Kanaky (26 de desembre de 2023). Hui, el seu govern està reprimint a gran escala l’alçament provocat per la colonització i el seu actual campió, Macron.

La responsabilitat del moviment obrer francés és trencar amb la seua burgesia:

Fora la policia i l’exèrcit francesos de Kanaky!

Restauració de les llibertats democràtiques, inclòs el dret a viatjar i manifestar-se!

Desmantellament immediat de les bandes armades colonialistes i racistes!

Retirada del projecte de llei constitucional francés!

Restitució de terres als melanesis!

Referèndum de la població originària d’Oceania (melanesis, polinesis, mestissos, etc.) per a decidir!

Kanaky democràtic, laic, amb els mateixos drets per a tots aquells que vulguen viure allí!

La direcció burgesa del moviment nacionalista té massa por de la revolució social com per a mobilitzar la classe treballadora, l’única força democràtica consistent del nostre temps, perquè correria el risc d’atacar tota la classe capitalista (inclosa la canaca) i agranar el vell fem (prerrogatives de caps tribals, opressió de les dones cristal·litzada en el dret consuetudinari, etc.).

El FLNKS està condemnat, una vegada més, a cedir davant la burgesia francesa o a vendre’s a una altra burgesia imperialista, la qual cosa li fa incapaç de conquistar la independència. El seu caràcter de classe li impedix dirigir-se als treballadors de la França metropolitana per a paralitzar la burgesia francesa. Contràriament al front únic antiimperialista que sotmet la població treballadora a la burgesia canaca, els treballadors han de prendre la direcció de tots els explotats i oprimits, començant per les dones treballadores.

Assemblees generals en empreses, administracions, llocs d’estudi, barris, per a debatre, decidir, coordinar-se, centralitzar-se!

Autodefensa dels treballadors contra les forces de repressió franceses, les bandes armades de colons i les xarxes mafioses!

Creació de sindicats unificats independents de l’estat francés, de les províncies i del FLNKS, que defenguen els interessos de les dones i els homes, canacs i d’altres grups ètnics, contra tots els patrons!

Per un Partit obrer revolucionari que reunisca tots els explotats de Kanaky i la primera exigència del qual siga l’eixida de l’imperialisme francés!

Govern obrer i camperol!

Els comunistes internacionalistes advertixen als treballadors canacs sobre els límits de la independència política d’un microestat de la grandària de Kanaky, encara que no siga víctima d’una partició orquestrada per l’estat francés. Continuant capitalistes en un entorn capitalista, Fiji (890.000 habitants, independent en 1970) o Vanuatu (300.000 habitants, independent en 1980) no escapen a la pobresa, a la dominació econòmica estrangera i a les perilloses rivalitats de les potències imperialistes, ja siguen els Estats Units i els seus aliats o la Xina i els seus.

Per una Internacional obrera revolucionària amb les germanes i germans proletaris de França, de Wallis i Futuna, d’Austràlia, de Nova Zelanda/Aotearoa, de Papua Nova Guinea…!

Pels Estats Units Socialistes d’Oceania!

26 de maig de 2024

[llegir en el nostre lloc web La República i la seua colònia de Nova Caledònia ]