Des de llavors, el terrorisme sionista ha tornat a deslligar-se sense fre. Cada dia, un exèrcit superequipat, proveït d’armes per les potències occidentals (i de petroli per Turquia), bombardeja, dispara, terroritza, mata de fam i de set a una població de 2 milions de persones. 1,9 milions d’habitants de Gaza han hagut de desplaçar-se des del 7 d’octubre de 2023. Almenys 57.012 han mort i almenys 134.592 han resultat ferits.
Des del 18 de març, 714.000 persones han tornat a desplaçar-se. Els habitants de Gaza estan confinats en una zona cada vegada més xicoteta, similar al gueto jueu de Varsòvia voltat i asfixiat per la fam pel règim nazi de 1940 a 1943.
Només 87 de les 217 instal·lacions d’aigua potable funcionen.
Fa més de quatre mesos que no es permet l’entrada de combustible en l’enclavament de Gaza. Sense combustible, els residus s’acumulen, l’aigua potable s’esgota, els hospitals tanquen, l’electricitat i les telecomunicacions són irregulars. Tot això se suma a l’immens sofriment de dos milions de persones que continuen patint la deshumanització i la humiliació. (Philippe Lazzarini, UNWRA, 4 de juliol)
L’agència de l’ONU (UNWRA, 320 empleats assassinats per Israel) i la majoria de les principals ONG ja no estan autoritzades a entregar aliments. Els parcs lliuraments d’aliments passen generalment per una organització trumpista (GHF). Són saquejats per xarxes criminals armades per Israel. Els punts de distribució són utilitzats com a blancs de tir per l’exèrcit israelià, que ha matat a 613 persones i ferit a milers. Els reclutes han donat testimoniatge públic d’això en la premsa israeliana.
On jo estava destinat, cada dia morien entre una i cinc persones », afirma un d’ells. Van ser tractats com a forces hostils: sense mesures antidisturbis, sense gasos lacrimògens; només munició real amb tot l’imaginable, metralladores pesades, llançagranades, morters. (Haaretz, 27 de juny)
Només queden 17 dels 36 hospitals. És més, des del 2 de març, Israel impedeix l’entrada de subministraments mèdics.
Un milió de persones depenen actualment de l’hospital Nasser (en Kahn Younès) després de la destrucció de les principals instal·lacions en el sud… Com els serveis d’emergència no tenen accés a les zones de distribució de l’ajuda, els ferits són transportats sovint en carros o carregats a l’esquena dels homes, perdent molta sang en el procés… Més de 1.580 membres del personal han mort i 360 estan retinguts. (Le Monde, 4 de juliol)
Després de diversos atacs de l’exèrcit israelià, aquest hospital és ara l’objectiu dels seus sequaços auxiliars.
El dijous 26 de juny, cap a les onze de la nit, es va produir un nou atac contra l’hospital Nasser. La milícia de Yasser Abu Shabab va sembrar el terror durant dues hores, disparant en tots els racons. Aparentment amb l’únic objectiu de mantindre el desordre. Mai haurien pogut eixir a eixa hora, en diversos vehicles, sense l’aprovació de l’exèrcit israelià. (Orient XXI, 30 de juny)
[…]
Front únic obrer per a organitzar un boicot als lliuraments d’armes, per a posar fi a tota col·laboració militar! Anul·lació de tots els procediments contra els activistes propalestins! Alçament de totes les amenaces de dissolució de Urgence Palestine! Alliberament de Georges Abdallah!
Entrada lliure a la Unió Europea i França per als refugiats de Gaza!
Alçament del bloqueig de Gaza per Israel i Egipte! Retirada immediata de l’exèrcit israelià de la Franja de Gaza, Cisjordània, Líban i Síria! Mans fora de Iemen i l’Iran!