Sense preavis, desarmat, disparat a frec de roba…
El 27 de juny, a les 8.15 hores, en Nanterre, Nahel M., de 17 anys, va morir pels trets d’un policia motoritzat de la Direcció d’Ordre Públic i Trànsit de la Prefectura de Policia de París, durant un control policial, per negar-se a obeir. L’al·legació dels policies que va ocórrer en legítima defensa « davant un vehicle que corria cap als agents amb la intenció d’atropellar-los » va ser immediatament asumida per alguns mitjans de comunicació, que s’afanyaren a denunciar la petita delinqüència però ocultant, o fins i tot afalagant, la dels rics i poderosos (CNews, Europe 1, BFM-TV, etc.).
Però un vídeo desmunta ràpidament la mentida. Mostra a dos policies apuntats a la porta del conductor d’un cotxe groc parat en un estret carrer de sentit únic. En la banda sonora, malgrat el soroll urbà de fons, se senten amenaces: « Et portaràs un tir al cap », crida un policia, amb la seua pistola apuntant a pocs centímetres de Nahel. El cotxe arranca de nou i es produeixen trets a frec de roba que maten el conductor, el vehicle del qual s’estavella contra un senyal de trànsit a pocs metres.
El 29 de juny, una potent manifestació en Nanterre va denunciar el crim. En Nanterre, i en totes les altres grans ciutats de França, els joves dels barris proletaris on viu la majoria dels treballadors immigrants i els seus descendents, i on es concentren la pobresa i el tripijoc, es revolten en massa. Ataquen comissaries i policies, però també, per impotència i desesperació, els seus propis cotxes i instal·lacions comunitàries. Helicòpters i drons sobrevolen totes les nits, creant una atmosfera de guerra civil. Al matí del 28 de juny, el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va qualificar les imatges del vídeo [de l’assassinat] d’extremadament « xocants ».
Diputats del PCF, PS i LFI s’alineen amb els macronistes en l’Assemblea
El partit EELV [Europe Écologie-Les Verts] « reconeix la difícil i arriscada labor que duen a terme les forces de l’ordre en tot el nostre país », però critica l’abús dels trets [contra persones] per resistència a l’autoritat. Els mateixos partits que es van compadir de la policia i els gendarmes durant el moviment en defensa de les pensions estan més units que mai darrere de la policia: « Això no lleva en absolut el suport que devem a la policia » (Ciotti [de LR, gaullistes], RMC, 28 de juny), « estic a favor de la presumpció de legítima defensa per a la policia » (Le Pen [d’ RN, xenòfoba], BFMTV, 28 de juny),
En un intent d’evitar una revolta en els barris populars, el president va acceptar que l’actuació policial era « inexplicable, inexcusable » (Macron, 28 de juny) i diputats de tots els partits, a excepció dels d’RN i alguns diputats d’LR, van acceptar la invitació del president de l’Assemblea Nacional de guardar un minut de silenci. Quina hipocresia que els partits reformistes s’unisquen als diputats de LIOT [escindits del partit de Macron], LR i Renaissance [el partit de Macron] que van demanar la destrucció dels barris de barraques de Mayotte, amb els ministres presents, quan el govern Macron-Born-Darmanin és el principal responsable de la violència policial!
Amb Macron, la policia, la justícia i l’exèrcit es deslliuren de la de l’ “austeritat” pressupostària, i l’aparell repressiu de l’Estat recluta i s’equipa. Amb Macron i Darmanin, reina el camí cap a la barbàrie [décivilisation, terme que utilitza Macron pres dels feixistes i racistes]: humiliació d’estudiants de secundària en Mantes-la-Jolie en 2018, 5 mans arrancades i 23 persones cegades entre els jupetins grocs en 2018, atacs a manifestacions sindicals durant els grans moviments obrers en 2016, 2019, 2023, morts de 2 manifestants ecologistes en 2014 i 2023… Les morts per « resistència a l’autoritat » [obtempérer] es multipliquen, va haver-hi 13 només en 2022.
Millorar la policia republicana?
El PS « no vol llastrar a una institució que, en la immensa majoria dels casos, exerceix les seues funcions de la millor manera possible » (28 de juny). LFI demana « una reforma en profunditat del funcionament de la policia nacional » (28 de juny). El PCF vol « una policia republicana, pròxima als ciutadans, al servei de les seues expectatives i necessitats » (29 de juny).
Llàgrimes de cocodril! La policia francesa, perquè forma part de l’estat dels explotadors, sempre ha treballat contra els treballadors i els oprimits, ha reprimit sistemàticament les vagues i les manifestacions obreres i continua fent-ho. Històricament, va acorralar a jueus en nom dels ocupants nazis i va massacrar a treballadors algerians sota De Gaulle.
Els partits « reformistes », quan estan en el poder, reforcen sistemàticament la policia i l’exèrcit professional. El govern Hollande-Cazeneuve [del PS] va ampliar en 2017 els casos en els quals els membres de les forces de l’ordre estan autoritzats a obrir foc.
Els partits social-imperialistes sembren il·lusions mortals sobre la « policia republicana » perquè, en última instància, defensen el capitalisme francés i l’ordre burgés. El recent augment del pressupost de l’exèrcit imperialista no els preocupa massa. Els dirigents sindicals suggereixen que els policies i gendarmes són « treballadors com els altres », organitzen els policies i defensen les seues « reivindicacions », que inclouen el dret a matar. Els seus ajudants seudotrotskistes no advoquen per l’autodefensa. Lutte Ouvrière ha exigit més policies i donat suport als moviments policials més d’una vegada.
Però la policia i l’exèrcit professional són bandes armades al servei del capital, els membres de les quals es jubilen molt abans i estan sobrepagats en comparació amb els treballadors amb la mateixa qualificació, diferenciats de la resta de la societat, que roman desarmada.
Front únic obrer per l’autodefensa obrera i l’armament del poble!
Els atacs als bombers, els danys a les parades d’autobús, les escoles, les mediateques, els autobusos, els tramvies, les oficines de correus, els cotxes dels treballadors, les botigues, les sucursals bancàries, etc., no poden constituir una resposta eficaç a la violència policial i li fan el joc involuntàriament a la policia, al govern, als partits racistes burgesos i als grups feixistes.
Cal que la direcció del moviment es desplace des de els desclassats, que destrueixen per plaer i saquegen, al proletariat que lluita per la justícia social. Els treballadors que protegeixen les escoles dels seus fills estan donant exemple. Per a obtindre justícia per a Nahel i totes les víctimes de la policia estatal, hem d’organitzar-nos per a defensar-nos. Cal crear òrgans de protecció i de vigilància a la policia en tots els barris. La policia mata i les lleis li donen cada vegada més poder. Hem de contrarestar-los organitzant-nos. Creant grups d’autodefensa en els barris populars, els joves podran exigir justícia, mirar cara a cara l’ordre policial, prendre consciència dels seus drets i exigir uns altres.
Enfront de la violència policial i dels pinxos feixistes (sempre vinculats a la policia i a l’exèrcit) -que no cessa d’augmentar a França – contra els treballadors, els joves, els immigrants, etc., és imperatiu que els sindicats obrers i els partits de la classe obrera s’unisquen per a defensar les manifestacions, els joves, els immigrants, les vagues, els barris populars i els nostres fills. Cal d’exigir-los que ho facen, perquè els joves i els treballadors necessiten organitzar-se per a protegir les seues vides, per a impedir la repressió i denunciar la impunitat policial.
Només l’armament del poble i la presa del poder pels treballadors neutralitzarà definitivament les bandes armades del capital. Però ara mateix és responsabilitat del moviment obrer organitzar una poderosa manifestació en cada área metropolitana contra la violència i els assassinats policials sota les consignes: Desarmament de la policia! A baix el govern Macron-Darmanin! govern dels treballadors!